Tot i que no volia fer la Catllaras per no molestar a la resta de ciclistes al portar “alforges” i que dissabte a la tarda va ploure, vaig decidir de fer-la abans de la resta de participants. A les 7:15 vaig fer la meva particular sortida amb l’única companyia d’un matí espectacular. Com es costum comença amb uns 9 km de pujada constant, inclús dura al portar uns 6 kg de carrega més ferros i borses. Els nois que estan preparant els avituallaments flipen, i em deixen carregar aigua i isostar. Les vistes, la soletat, el pedalar sobre prats de gespa verda, la tranquil·litat de no tenir cap ciclista empaitant-te o aturant-t’hi, fang que la ment estigui feliç. Parada per fer 4 fotos que donin fe. Ritme constant sense gaires preses. Inclus paro al millor avituallament de tots: un mini-prat de maduixes silvestres. Quan estic menjant em passa l’únic ciclista que vaig veure. bones vistes, però li va faltar trialeres tècniques (tot i que amb les alforges no calen masses trialeres). Un puja-baixa constant sense trams plans: total 38,5 km en 3 hores 31 minuts sobre la bici.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada