dilluns, 25 d’abril del 2011

Setmana de pasió!!!

Desprès de sortir el dimarts, toca pujar al camping amb els nens. Sort que el divendres puja la doma...

Total que dissabte , després de les pluges de divendres dia i nit, surto camí del Puig de Cornador (uns 80km). En molts trams el fang és enganxós, la cadena està plena, plena de fang, i per tres vegades he de parar i rentar la bici amb aigua. Fins que a l'alçada de l'Ermita de S. Quirze pren la decisió de tornar. Torno a baixar al camping de Riera de Merles per tornar per carretera, però al final torno pel bosc a l'alçada de l'Ermita de S. Joan (Heures). Arribo a Can Bassacs i justament quan compro les roses de rigor, comença a ploure, així que arribo al camping amb 61km i una mica moll.
Una mica trist no haver pogut acabar-la. Queda pendent. Total que tota la tarda del dissabte plovent a tot trad.

Diumenge, surto a les 7:00 del camping per fer la ruta de "l'horitzó", però a Can Bassacs em trobo amb un grupet del poble i m'apunto amb ells. Em porten a Casserres, i Navàs. Bon dia per pedalar. El sol i els núvols es barallen per dominar el dia. Esmorcar rapit i tornada seguint la ruta de les colònies amb algun corriol i pujadots extres "collita de la casa". Bona colla, tornarem a quedar, sens dubte. Total 54km.

Dilluns, després arribar del camping a les 1:00 de la matinada, a les 6:30 m'aixeco per quedar amb el grupet a les 7:00. Riki, Enrique, Jonatan & I. Ruta curta per Collserola per estar a casa a les 11:00 amb 56 km i uns 1450 dpa. per fer la mona.

dijous, 14 d’abril del 2011

Diego Basllesteros, un ciclista!!

Acostumbro a colgar en el blog crónicas mias o de compañeros sobre dos ruedas. Hoy he conocido a un "chico" increible, al cual me permito la liberdad de llamar "amigo". . Es Diego, un CICLISTA que hizo la travesia en bici de Zaragoza a Pekin en 2008. Hoy ha hecho la presentación de su libro "12.822 km" en el Cosmocaixa. . El año pasado, participando en la prueba de resistencia mas dura del mundo, la Race Across America fue atropellado por un conductor, resultado del cual le obliga a ir en silla de ruedas sin posibilidad de andar. Pero contagia alegria y vitalidad a todos. Las ansias de leer su libro, me han hecho desempolvar aquellos sentimientos de superación y de ánimo por hacer cosas. Explicando sus vivencias por Francia, Italia, Eslovenia, Croacia, Serbia, Bulgaria, Turquia, Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizistan y China han vuelto a despertar aquellos sentimientos que tenemos cuando hacemos una ruta larga y dura, o cuando es de un par de dias o cuando hacemos la Transpirenaica o Camino de Santiago o... cada unos con su pequeño reto. No dejeis de tener nuevas inquietudes de superación para que no decaiga el sentimiento de aventura, jamás!! . Os invito a ver este cortometraje montado por otro amigo, Javier Meler y a visitar este su blog. . Diego, se que volveras a rodar sobre dos ruedas, así que espero algun dia pedalear juntos, aunque sea con las manos!! .

dilluns, 11 d’abril del 2011

Pedalada d'Avià

Després d'un disabte de trialeres amb el Dani per cremar adredalina m'esperava la pedalada d'Avià. Nigú, dels pocs biker que hi ha al camping la fa, per diferents motius. Així que, la faré sol, el que comença a ser ja un costum...



M'aixeco a les 6:30 per començar a pedalar, camí d'Avià, a les 7:00 amb les primeres llums del dia. A Grauges em trobo amb un parell de bikers de Casserres i continuem junts. Inscripció, xerradetes varies i contemplació de bicis : 2 de carbono totalment rigides (una amb un biker d'entre 90-100 kg), 1 tandem, una bianchi doble amb el quadre doblegat, i molt, molt de carbono (suficient per fer una mega-barbacoa jeje).


Sortida puntual. Primers 10kms trenca-cames per pistes i algun corriol. No tinc bones sensacions, estic malament i em pren una barreta i un gel de cop. Aquí es separava la llarga per pujar al Capolat i al mirador de Sant Salvador amb 5km de pujada continua, pedregosa i dura. Em començo a trobar millor. Molta calor. Avituallament i el recorregut canvia.



Puja-baixes continues entre pins, prats, camins de gespa, corrios "esquivant" pins, corriols "al borde del avismo", amb tendencia pujadora fins arribar als 1293m d'alçada. Formem un grupet de 4 bikers, encara que només "tirem" dos. Baixada ultra rapida pedregosa pels Cingles del Capolat fins a Sant Quintí. Aquí quedem el de Bianchi i jo. A partir d'aquí, corriols i pistes conegudes fàcils, però molt trencacames. Un despiste, al pedre les senyals (Aquest tros estava poc senyalitzat). El del la Bianchi es queda i l'últim tram el faig sol, no hi ha ningú devant ni darrere. Arribada a Avià amb 57 km de cursa 73km i molt cansat. Carrego els regals, els ligo amb una cinta al manillar i marxo direcció al camping per camins, coincidint en algún moment amb gent de la cursa que puja a Avìa.


.


Final a les 13:30 amb 88 km. Ruta detallada a Wikiloc i a Cicloide Per cert, cada una dona un desnivell diferent.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Que bonito es el mountainbike en primavera

Fin de semana bttero casi completo. El Sábado a las 6:30 quedamos Riki y un servidor para cargar las bicis en el coche e ir a La Garriga a dar un rulo por el Montseny y los Singles de Bertí. Empezamos a pedalear a las 7 o'clock, justo cuando se empezaba a ver, con casi 5 km de ascenso continuo al 8% de media. Se nos quito el frio matinal de golpe. Luego un pedregoso descenso hasta la Rectoria de El Figaro y empezar el infierno. Llegamos al Tagamanent con casi 5km a una media del 12.5% de desnivel. Riki se comporta y no pone pie a tierra. Es un Crack!!. Ascenso al castillo, fotos, y en el descenso pruebo a dar una voletereta montado en la bici. Rasguños y el movil sale malparado. Continuamos ascenso, más suave, hasta el Pla de la Calma. Rompepiernas hasta Coll Formic, donde nos esperan casi 16 km de bajada hasta Aiguafreda. Bocadillo y cervecita al sol. Desde alli, ascenso sin pausa pero suave hasta coronar los Singles de Bertí, que recorremos por singles tracks, a veces corriols, por el borde del avismo. Muy chulo estre tramo. Riki no se ganará la vida como anticipador de bajadas, pero al final acierta. Descenso pedregoso primero, y luego de tierra, por corriols ratoneros y pistas anchas hasta La Garriga. Al final 72km y no se que ascenso aumulado. Por cierto, ¿Se nota que era Riki quien hacia las fotos? ¿No? Jejeje

El domingo, mi ama se encargo de romperme los planes de hacer por libre la Ferestec de Prats. Total, que cojí a mi Giant (para que no me coja celos, jeje ) y sali del camping a las 7:15 con las primeras luces y chispeando. Destino: la M maldita. Dos ascensos largos y pedregosos y dos dencensos ràpidos, para completar, justito justito, los 50km.

Eso si, los dos dias he disfrutado como un enano. Buen tiempo, buenas vistas,...y a ver si el domingo próximo hago la pelada de Avia.

.